dijous, 21 de gener del 2010

Gent jove, pa tou *

Crisi econòmica? Crisi espiritual? Em sembla que la que ens afecta a nosaltres és una altra crisi.

Em faig un fart de parlar amb fent de la meva quinta i d’escoltar frases com: Tot i haver estudiat tant, crec que no m’ha servit de res. Els nostres pares van tenir moltes més oportunitats. No sé què vull fer amb la meva vida. I si no valc per això? No sé per què em queixo si ho tinc tot. Sé que ho hauria de fer, però és que no ho vull fer, tot i que és una oportunitat. És que hauria d’estar content, però no n’estic. Em sembla que em faré fruitera. La carrera que he fet no m’ha ensenyat res, no m’ha especialitzat en res, no sóc res. No sé què vull fer. I si no valc per això? Em demanen experiència, però qui me’n dóna. És la feina que sempre he volgut, però jo no vull treballar 14 hores cada dia. Estic desencantada. Estic emprenyat. Estic desesperada. Estic perdut. I si no valc per això!?!?

Hi ha qui fa les maletes i se’n va a veure món perquè ha treballat tant i tant i tant durant uns quants anys que ara necessita rebentar-s’ho tot i fer una mena de reset. I hi ha qui fa zapping entre l’atur i les feinetes que li surten i es pregunta dia sí, dia també on anirà a parar. I alguns altres demanen un doctorat i resen perquè l’especialització en la seva passió els dirigeixi pel bon camí. I també hi ha qui opta per fer-se funcionari. O a qui li ha tocat ser autònom i es caga en tot cada cop que ha de fer l’iva.

És cosa de l’edat? Se’ns ha ajuntat amb el context econòmic ? És que estem en una època en què tot està al nostre abast i no sabem triar? Ens exigim massa? O som uns simples màrtirs massa ben acostumats? Per què tots pensem que hem de fer de la nostra vida quelcom especial?

Potser la felicitat seria deixar-nos portar i deixar de lluitar tant per les nostres obsessions. O potser la felicitat serà seguir lluitant i un dia pensar que ha valgut la pena.

De moment, una banda sonora per seguir compadint-nos de nosaltres mateixos.



6 comentaris:

  1. * m'acabo de copiar la frase del Polònia, feia segles que no l'escoltava.

    ResponElimina
  2. i si ens n'anem a ses illes, a viure en una casa blanca amb hortet, i a viure tranquils?

    ResponElimina
  3. és una mica de tot plegat no?? La pert realment desesperant és la de "i si no valc per això?" però sembla que es tracta d'una pandèmia extesa i exhaustiva.... Per tant la resposta, més exasperant: possiblement SI.
    Bonic canvi d'estil eh!!!!
    mmmmua

    ResponElimina
  4. Quina és la nostra mania més valorada? fer-nos pena a nosaltres mateixos no ens proporciona ni plaer ni satisfacciò, no som uns emos, som un deixats, uns desmotivats, ens preocpem per coses banals que encara que les conseiderem les més importants per nosaltres, mai tenim en compte a la resta, som uns egoïstes, no sabem donar el que tenim, abarrotem el que se'ns ha donat i no permetem que ens ho agafi ningú. Necessitem tocar fons per poder valorar el quehem perdut pel cami, així ens adonarem que el que no tenim no ens ho mereixem, i si volem alguna cosa, plorant no aconseguirem res més que mullar el cleanex, res més. Val més fotre un bon crit i fer saber a tot déu, que estem aqui, collons!!

    ResponElimina
  5. L'amén va pel Pare Isaac, oi? El meu crit no sermonejava tant...

    ResponElimina