Hi ha gent a qui quan li preguntes com li va tot et respon que bé pensant que malament. Hi ha qui es nega a explicar les coses positives que li passen perquè sembla que dugui mala sort, com si per alegrar-nos que ens van bé la vida, aquesta hagués de canviar. I hi ha qui directament ho veu tot negre. Jo m’he trobat en les tres situacions diverses vegades, però avui no em dóna la gana.
Fa un any vaig obrir aquest bloc i pensant quin títol posar-li se’m va acudir ‘enzapping’. Aquesta és la frase que vaig escriure’m en un sopar d’aquests que et fan etiquetar i que fan tanta ràbia. Llavors era per motius laborals, però mentre triava el títol per aquesta pàgina en qüestió vaig pensar que no només feia zapping a la feina, sinó en molts més aspectes de la vida i així vaig quedar etiquetada del tot.
Ara ha passat un any (i una setmana, que últimament no faig massa els deures) i quan observo els 21 posts escrits en retrospectiva, veig que com a bon personatge que sóc de la meva vida també he patit (o gaudit) un bon arc de transformació. Encara em complico l'existència en alguns aspectes, però com a mínim he reduït els canals i el zapping ja només el faig entre ‘els preferits’. Espero d’aquí un any encara mantenir el blog, que sigui molt millor i que el meu zapping només es centri en els canals d’Alta Definició.
