dilluns, 14 de juny del 2010

Torna, Núria Solé!!


Fa unes setmanes em vaig fixar que la presentadora del TN migdia de TV3, Núria Solé, no parava de fer errades en les locucions de les notícies. Fos allò que fos que llegia, ella havia de ficar-hi cullerada: inventar-se el dia de la setmana, innovar una paraula amb una dislèxia en l’ordre de les síl·labes, saltar-se una línia del teleprompter... Tan se val si deia Barcelona com Eyjafjallajökull, ella havia de cagar-la. Però no vaig voler escriure res contra ella perquè em cau molt bé i perquè, tot i aquests petits errors que tot presentador pot fer i que ella multiplicava per 340, m’agradava com ho feia.

Sí que vaig començar a comentar-ho amb amics i familiars i la gent em va donar la raó. Venien a dinar a casa, ens hi fixàvem i rèiem amb els seus errors. No ens rèiem d’ella, rèiem amb ella, perquè la paia se n’adonava i es tronxava. I el seu company, el Carles Prats, encara més entranyable que ella, se la mirava tot murri i també es tronxava. Més que un telenotícies allò semblava la paròdia versió Polònia. I amb tanta complicitat entre espectador i presentadors era divertidíssim mirar les desgràcies del món.

Em ve al cap el Salvador Alsius, aquell periodista de quan era petita que, errades no en feia, però no se'n podia estar de comentar-te la notícia com si fes el cafè assegut al sofà de casa teva. Era molt catxondo. Presentadors com aquests donen un valor afegit al TN de TV3 (no els pesats de El Temps, que sembla que s'escoltin a ells mateixos i masteguen les paraules i monopolitzen quasi mitja hora d'emissió).

Sí, n'hi hauria d'haver més com la Núria Solé. Però malauradament, ja fa més d'una setmana que no apareix pel TN i em fa por que no se l’hagin carregat pels seus errors sistemàtics. Espero que sigui per algun altre motiu. De fet, no li han posat cap altra companya nova al Carles Prats, així que imagino que deu ser cosa temporal. En tot cas, sort que no vaig publicar l’entrada fent notar aquests errors, perquè (tot i que conec les limitacions influentístiques que pot exercir el meu bloc) em sentiria una mica culpable.

Si voleu riure, mireu aquest pressing APM que he trobat pel youtube: http://www.youtube.com/watch?v=CRUbXXasrcg

dissabte, 12 de juny del 2010

El veí del 5è 2a

Odio el meu veí del 5è 2ª. L’odio amb totes les meves forces. És un mocós i no precisament per l’edat que té, perquè ja deu tocar la setantena.

Cada matí a les 07.30 puntualment es desperta, es dirigeix al lavabo i es moca. És fastigós. Sents sonar la trompeta i ja saps que a continuació obrirà l'aixeta, l’aigua correrà 3 segons i tornarà a tancar-la. Sempre és la mateixa seqüència: moc-moc-moc-aixeta, moc-moc-moc, aixeta. Crec que el tio es moca amb les mans i després s'esbandeix sota l'aigua. I ho fa diverses vegades durant el dia, cosa que em desespera. Sobretot si és un dissabte al matí, com avui, i decideix llevar-se com les gallines, perquè després em costa tornar a agafar el son.

El cas és que tot i fer-me de despertador britànic amb kikirikí inclòs, no he volgut ser mal educada amb ell i cada cop que me’l trobo a la porteria o al carrer li dirigeixo un ‘bon dia’ o un ‘bona tarda’ segons s’escaigui, que ell, MAI, però és que MAI, m’ha tornat. Un dia vaig pensar que era mut, però aviat el vaig sentir fotre crits per telèfon i vaig desestimar la idea (dic per telèfon perquè ningú li contestava, clar que potser, a més de mocós, és esquizofrènic).

Com que no li puc fer mobbing immobiliari i no sóc amiga de la violència contra els jubilats, he decidit que aviat compraré una ampolla de vi, una xeringa, hi introduiré una dissolució de fluimocil i resaré perquè els mocs desapareguin del seu nas i dels meus somnis.

Merda, ja es torna a mocar.