dimarts, 14 de desembre de 2010

En un taxi de Madrid

Cada vegada que vaig a Madrid per feina i pugem en un taxi, els meus companys de feina (catalans) se’m posen a parlar en castellà. Ja m’ha passat diverses vegades i amb diverses persones i no ho entenc, perquè penso que parlar en català a Madrit (Madrit concepte, no ciutat, com diria un periodista que m’agrada molt) no hauria de ser un tabú.

Precisament abans de pujar al taxi d’ahir, els meus companys i jo havíem estat parlant amb un irlandès de les diferències entre Catalunya i Espanya, evidentment, escombrant cap a casa. Si som tan proclius a omplir-nos la boca de les meravelles de la catalanitat, per què després ens agafen tots els mals del món quan és hora de parlar en el nostre idioma davant d’un madrileny?

Que no em venguin la moto, que no em diguin que és per respecte, perquè que jo sàpiga, quan un francès arriba a Barcelona no es posa pas a parlar en anglès amb el seu company de feina també francès, per si de cas el taxista es pensa que l’estan insultant.

3 comentaris:

  1. uffff això et crema eh?! es fa sense voler... amb tots els iddiomes però afecta més amb el castellà. No n'hi ha per tant

    ResponElimina
  2. Estic totalment d'acord amb tu, Cris. Si estàs parlant amb gent catalana i que t'entén és una estupidesa parlar en castellà per respecte al taxista (a no ser que et dirigeixis a ell). En què he de parlar, jo, als taxis alemanys? I mira que de respecte pels alemanys en tinc molt, jo...

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina