divendres, 14 de maig del 2010

El Gata Mala

El Gata Mala és un bar que sempre està ple com un ou. I quan dic com un ou, vull dir-ho tan gràficament com l’expressió ho il·lustra. Si algun element contingut dins del bar es mou, rebenta.

El bar té forma de passadís i no té cap element decoratiu que el faci especialment bonic. Compta amb dues taules amb capacitat per 8 persones i amb uns tamborets per seure de cara a la barra o de cara a la paret per unes 15 persones. Tot i això, dins acostumen a haver-hi una mitjana de 325 clients.

Ahir vam arribar-hi a les 19.30h i ja no quedava cap de les dues taules lliures, però vam tenir la sort de poder-nos instal·lar de cara a la paret en un parell de tamborets. Vam demanar dues canyes i ens van regalar unes llesquetes de pa amb botifarra blanca. Una àmplia oferta de tapes i de vins a un preu força assequible ens van acabar de seduir.

Des del nostre racó observàvem com la gent anava entrant i s’hi quedava. Algú sostenia un platillo amb una mà i menjava amb l’altra, mentre un amic li aguantava la cervesa amb una mà i bevia la seva amb l’altra, mentre un tercer amic s’oferia aguantar el platillo del primer amic perquè aquest pogués alliberar una mà del segon amic perquè pogués fer un mos del platillo del primer amic que ara sostenia el tercer. Un autèntic puzzle de birra, menjar i cossos que a vegades semblava aquells trencaclosques de fitxes quadrades i enganxades a una base de plàstic on has de moure 14 fitxes per deixar pas a la que va a dalt de tot. I és que anar al lavabo era tota una excursió on s’havia de mobilitzar a mig bar i quan s’hi arribava, probablement t’hi trobaves un paio fent una cerveseta, que a la tassa almenys t’hi pots seure.

2 hores, 4 tapes i 6 canyes més tard, el balanç des dels nostres tamborets era positiu: si hi vas suficientment d’hora com per agafar lloc, val la pena. El menjar és bo, les cambreres, simpàtiques i els preus, competitius. Però el soroll era tan eixordador que vam decidir retirar-nos. Pujàvem pel carrer Rabassa en direcció cap a casa quan vam veure un bar, a penes a 20 metres del Gata Mala, que havia estat igual de cutre que aquest, però que van renovar fa mig any. Ara té cadires de vímet, llum romàntica, carta de còcktails i, ahir, només 2 tristos clients.

Els nois observaven els seus mojitos sense parlar. Però llavors ens van veure passar i deurien pensar que si havíem sortit del Gata Mala, ara hi hauria lloc per a ells. Abandonarien les seves cadires de vímet i es ficarien al rovell de l’ou. De peu al Gata Mala. On hi és tothom, i per tant, on mola estar. L’amo del bar de vímet s’estiraria els cabells. Enlloc de fer reformes al bar, hauria d’haver anat al Makro a comprar quatre embotits i 10 barres de pa.

3 comentaris:

  1. M'agrada molt! Es genial la imatge del puzzle entre birres i plats. Això fa olor de cançó, inclus.

    Tinc pendents els esquemes rítmics!!!!

    ResponElimina
  2. Doncs a la Gata Mala faltarà gent!! anem un dia a les 5 de la tarda, que jo passo de ser una de les peces que està dreta...!!

    ResponElimina