dijous, 11 de març de 2010

CREMEU ELS RELLOTGES!

Perquè no fan més que emprenyar. Ens dicten l’ordre del dia, ens donen presses i ens estressen sense motiu. Bé, a vegades sí que tenen motiu, però quan no tens res a fer: de què serveix un coi de rellotge?

Jo avui m’he deslligat el de polsera i he enganxat gomets als tres digitals que corren per casa, inclòs el de l’ordinador. Sí, ara a la cantonada inferior dreta de la pantalla tinc un gomet en forma d’estrelleta d’allò més seriós.

Si no tinc feina per què he d’estar pendent del rellotge? És que a vegades me’l miro tres cops en 5 minuts! Pensar en el temps només em genera més angoixa i més remordiments de l’estil ‘les hores passen i tu no fots res de profit’. I ja en tinc prou. Jo, és que sóc de les que fins i tot el diumenge sembla que porti el chyron d’un rellotge incorporat al meu camp de visió com els dels programes del matí, que et recorden l’hora permanentment perquè la gent es doni pressa a aixecar el país. I com que jo, de moment, no puc aixecar el país, a partir d’ara la meva vista no ensopegarà més amb cap xifra que em recordi que és l’hora de dinar, l’hora d’anar a dormir o l’hora de mirar un programa de tele.

A casa meva s’instaura l’anarquia fins a properes notícies o fins que l’anarquia mateixa em mati; l’únic rellotge que escoltaré és el dels meus budells, el meu cansament o la meva curiositat.

Excepte ara, que he quedat a les 12 per anar a córrer i no vull fer esperar la meva amiga...

(parlant d’anarquies, es pot saber d’on treu el blogspot aquest la referència temporal? Perquè us asseguro que són prop de les 12 del migdia i no dos quarts de tres de la matinada!)

4 comentaris:

  1. .... tu deixant el rellotge? caldrà una reunió d'urgència!!!!!
    D'altra banda, me n'alegro!!! A veure quan comences a ser una tardona digna de la teva terra!!!

    ResponElimina
  2. Diuen que a la franja dels 26 als 30 és on prenem consciència del pas del temps.

    Jo vaig tenir una crisis molt forta al respecte als 27.

    ResponElimina
  3. Nu, quan vulguis fem la reunió d'urgència, però per celebrar-ho, eh? =)
    Dani, ja m'explicaràs aquesta crisi, espero que la meva sigui d'aquestes que, com diuen, signifiquen una oportunitat.

    ResponElimina
  4. no perdis el temps intentant perdre el temps. Perd tot el temps que vulguis que el temps no et deixarà perdre, és així de tossut. Això si, agafa't el temps que necessitis que encara te'n queda molt.

    ResponElimina