diumenge, 3 d’octubre del 2010

Qui ha dit por?

Avui hem anat al bosc veritcal de Canyamars a penjar-nos dels arbres com micos i la veritat és que en tenia moltíssimes ganes, però un cop he estat davant de la primera tirolina quasi em faig caca a sobre. Les altures sempre m’han fet una mica de respecte.

Sense pensar-m’ho una tercera vegada (dues sí que han calgut), m’he llençat al buit fent un petit crit. Quan he arribat a la plataforma on havies de penjar-te al següent pas (em sembla que un pont d’aquests d’un sol cable) les mans i els genolls em tremolaven, però l’experiència havia molat tant, que les tirolines ja estaven superades. Això sí, ara vindria el pànic número 2: les lianes. De lluny, vèiem gent que agafava dreceres i se saltaven la prova o d’altres que es llençaven amb cara de ‘qui collons m’haurà portat aquí?’ i al principi pensava que potser eren una mica exagerats, però quan m’he plantat allà dalt, amb aquella cordota tivant de mi i amb una xarxa de 16 m2 esperant rebre l'impacte del meu cos estampant-se com un doomie provant cordes del tarzan, m’he tornat a fer caca. I, de nou, no m’ho he pensat tres vegades, m’he llençat, m’he arrapat a la xarxa i he grimpat fins la següent plataforma. M’havia partit el llavi (res greu), però l’adrenalina del salt s’ho havia ben valgut. La resta de circuit ha passat sense més emocions perquè més o menys ja ens havíem curtit. 

O no. Perquè (moment de fer-se caca per tercer cop) també havíem comprat l’entrada per fer el circuit ‘extrem’. Argh. Com a la puta mili. Corda amunt, corda avall, grimpa això, camina per aquests troncs mòbils... m’hi he deixat les mans, però després de 4 lianes (una amb taula d’snow glissant inclosa), començava a integrar-me a la naturalesa dels primats i d’allà no em treien. L’última tirolina, llarga com una mala cosa i on la velocitat de la llum que agafaves no es frenava fins que impactaves contra una xarxa, talment com xinesos competint a humor amarillo, ha posat la cirereta al pastís de l'adrenalina.

Tot i les ferides de guerra, ja tinc ganes de tornar a fer coses d’aquestes ben aviat. Coses que al principi em fan apretar el culet, com cada vegada que he anat a escalar, o com quan vaig fer una canal a Montserrat, però que un cop hi estic emmerdada, em fan gaudir com a un nen petit.

Em sembla que tinc un problema, i és que les activitats on la meva integritat física es posa en perill em diverteixen d’allò més. Sense anar més lluny, d’aquí tres setmanes ja m’he embolicat a fer una via ferrada. Després de tot això, potser ja anirà sent hora que superi la meva por patològica als kartings, no?

9 comentaris:

  1. Tota la vida que m'havien recomenat kiwis pel restrenyiment i ara resultes que es veu que no hi ha res com enfilar-se a una corda.

    Es ben bé que no deixes de sorprendre'm Broquetes.

    ResponElimina
  2. tcht!!! puta feina el que m'he perdut...

    ResponElimina
  3. Cacones! jeje Lo de la via ferrada a mi em faria més respecte, no? Allà no hi ha rastes que et treguin a braços a lo "Oficial y Caballero" jaja: http://www.youtube.com/watch?v=rWj7kjAVL5I
    O potser en el teu cas ja vénen de casa! :)

    ResponElimina
  4. hahaha! brutal la intervenció del rastaman/caveman... ara passa per aquí, ara t'agafo per allà, ara lliga't a la vida, ara baixem junts per l'arbre... mmmhhh!
    Allò va ser un número de "circ" en tota regla! llega el circoo, llega el circooo!

    ResponElimina
  5. La via ferrada té un component de sacrifici. Es a dir, si algú es caga de por, se li talla la corda i es sacrifica, pel bé del grup.
    Per tant es ideal portar gent de la que no saps com desempallegar-te. =P

    ResponElimina
  6. Nu, tranki que per mi repetim!
    Dani1, els kiwis estan passats de moda, ara es porta més el rotllo miedorl.
    Nunu i Marta, lo ditxo: la paia de les cuetes sabia què es feia, ella volia corda animal, no vegetal.
    Dani2: vigila que segons com, no siguis tu qui cau via ferrada avall =P

    ResponElimina
  7. Cris, jo t'acompanyo si vols a superar la por aquesta que dius que tens als kartings!! No hi he anat mai i em moro de ganes!!!

    ResponElimina
  8. Doncs s'està planejant una sortideta aquesta setmana! T'aviso!

    ResponElimina